El quiste sacre (o el gra al cul) (4)

Hola!

Per subscripció popular faré la 4ta part d'aquest post.

Avui, finalment, tenia hora altra vegada per operar-me aquest gra que diuen que tinc al cul, però que després de tantes peripècies jo ja no me'l veig. Després d'avisar als senyors que em truquen a casa 3 cops de que a mi el cirurgià em va dir que m'ho faria en un altre lloc, havia accedit a que m'ho tornéssin a fer als Camils. Però és clar, aquest matí m'he volgut assegurar que el cirurgià que m'ho faria no era el mateix que el que em va dir que no sabia què treure'm l'altra vegada, quan jo ja estava amb la via posada i estirada en una camilla al quiròfan [veure capítol anterior, el quist sacre (o el gra al cul) (3)]. I el senyor del matí m'ha dit que no em preocupés que hi hauria un altre cirurgià ... I jo m'ho he cregut. Quan he arriba allà, el mateix de l'altra vegada, espera't que preparin l'habitació ... i finalment he aconseguit que em diguessin qui era el cirurgià que m'operaria i ... sí, ho heu endevinat, el mateix que l'altra vegada em va donar l'alta. I jo aquesta vegada he dit que no volia operar-me, perquè aquell metge ja havia donat la seva opinió al febrer i que no em donava la gana que m'ho fés a la força. Així que he firmat l'alta voluntària i he marxat. Això sí, amb la dignitat i el cul ben sencers! No he arribat ni a despullar-me.

Així estan doncs les coses. Fa 7 mesos que vaig de metge en metge ensenyant el cul. A hores d'ara ja és el més visitat de l'any! I ara un diu que li sembla que s'ha d'operar, després l'altre diu que no cal, que si m'ingressaran, que si no cal, etc. Estic tant cansada d'aquest tema que crec que el meu cul està ben bé com està.

Apa, salut!

PD. Tots els qui pensàveu lliurar-vos de mi durant uns dies us haureu d'esperar a què em passi alguna altra cosa ...

Petons