Vaga, vaga, vaga general!

Aquest crit que tant he sentit del musical Flor de Nit, ambientat a l'època de la Revolució, em recorda avui els meus principis.
Més enllà d'estar ben situada laboralment o no i de si és un bon moment per perdre un dia de sou o no, la poca mobilització de la gent del meu voltant m'ha fet decidir per fer vaga demà. I he fet unes quantes reflexions. Primer, el fet de fer la vaga al setembre, aquest dia... no tinc ni idea de si és bo o dolent, però del que estic segura és que és fruit de moltes reunions i negociacions entre gent que lluita pels nostres drets laborals. Segon, el fet de que la societat no ens agradi com funciona és responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres, ni dels polítics, ni dels sindicats, ni dels espanyols, etc. Per aquest motiu estem tots implicats en la resolució dels conflictes i no ens en podem desentendre. Tercer, la ignorància dels drets dels treballadors del meu sector m'esgarrifa i em fa sublevar. I quart, aquesta falta de col·lectivitat en la que vivim tots s'ha de superar donant exemple. No som uns sers rars que fem vaga per perdre un dia de sou. Estic convençuda que a tothom li va malament perdre aquest dia de sou, i segurament a molts els va pitjor que a mi. Que els drets dels que gaudeixo (o gaudia) ara són fruit de la lluita de molts companys que han perdut dies de sou (sinó més coses) abans que jo. Per això, perquè formem part d'un col·lectiu que pot canviar l'esdevenir de la societat, demà m'uniré a milers de treballadors humils i no tant humils, que creuen que la rebaixa dels drets laborals i socials no és moneda de canvi de la crisi. Que per arribar a competir amb els altres països la sortida no és equiparar-nos amb els seus drets laborals. Així que crido ben fort que tothom s'uneixi a mi i demà no anem a treballar!

Companys i companyes! Demà podem unir-nos tots junts en un crit! Vaga, vaga, vaga general!