Open publication - Free publishing
Aquest és el gran tema d’avui en dia. En un context de crisi s’acostumen a disminuir els pressupostos dels serveis i a la cultura li toca el rebre de ple. Això és degut a què en la nostra societat la cultura està considerada com un servei d’entreteniment. No a tot arreu és així, en altres països considerats exitosos aquest és un sector de gran valor afegit, on es considera com a un sector imprescindible per al funcionament global per ser transversal i amb gran possibilitat d’expansió.
La realitat al
nostre país i al nostre poble és ben diferent. La crisi i el dèficit que estem
obligats a eixugar ens ha obligat a fer ajustos de gran importància en tots els
aspectes. I la cultura popular n’està sortint altament perjudicada.
En aquest punt és
important diferenciar els termes popular i tradicional que, malgrat anar sovint
de la mà no coincideixen sempre quan analitzem un fet culutral com la Festa
Major. Per exemple, les festes dels barris són cultura popular però, la
majoria, no tenen valor tradicional. I també cal diferenciar el què és
patrimoni a protegir pel seu alt valor tradicional del que no ho és. Per fer
aquestes classificacions caldria un estudi en profunditat de tots els elements
de la Festa Major. En aquest estudi segurament hi haurien alguns aspectes que
serien catalogats com baix valor patrimonial i en canvi la gent valoraria molt diferent,
pel fet de ser molt populars.
De totes maneres
no calen molts estudis per determinar que els elements del nostre seguici tenen
un gran valor patrimonial. Estic segura que podrien ser, per separat o tots
junts, declarats patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO si se’n
cursés el projecte corresponent, de la mateixa manera que ho és La Patum o les
Festes i la Moixeranga d’Algemesí. Es tracta de mostres de folklore viu i és
curiós com l’adjectiu que els hi dóna vida els hi treu importància a l’hora de
protegir-los. Com, sinó, s’entén la diferència que tenen en la cura d’algunes
obres d’art de patrimoni municipal respecte el nostre seguici popular de Festa
Major?
Quan parlem de
Festa Major i Santa Tecla estem parlant de la Festa institucional de Sitges.
Aquesta és la festa de l’Ajuntament en majúscules, la primera, la més
important, heus aquí el nom que li pertoca, Festa Major. Així que aquí tenim el
primer element de distinció respecte la resta de la llista de les festes
populars, tradicionals, o simplement culturals que es celebren amb grans
pressupostos a la nostra vila. Dins de la Festa Major caldria destriar allò que
és més popular d’allò que és intocable pel seu valor folklòric o patrimonial.
Quan ja tinguéssim aquesta partió podríem decidir posar els recursos municipals
en primer lloc a conservar el patrimoni i després a fer esforços per aconseguir
finançament aliè per la resta d’actes. A més a més cal tenir en compte que
aquests béns patrimonials es basen en el voluntarisme i el tercer sector,
majoritàriament no són de caràcter professional, el que fa que sigui molt
econòmic mantenir-los. Imagineu si s’hagués de pagar seguretat social i
l’actuació a tots els balladors i participants dels balls. Però cal no caure en
el parany: que surti econòmic a les arques de la institució no vol dir que ho
sigui. Així doncs caldria valorar com cal els esforços de cadascun dels agents
que hi participen i no menystenir-los en cap moment.
També cal tenir
en compte que fins ara la baixada de pressupost de la Festa Major s’ha vist
suportada per la col·laboració social, el coixí de les entitats i empreses
compromeses. Però aquest coixí cada dia s’està tornant més dur, i hi ha molta incertesa
de com evolucionarà tot el sistema quan hagin passat uns quants anys més sense
els recursos necessaris.
L’any passat es
van començar a posar concerts de pagament al programa i aquest any la comissió
ha buscat noves formes de finançament. En aquest cas s’ha optat pel
micromecentge, o subscripció popular, i aquesta
és una bona alternativa de copagament, tot i que no ens enganyem, té les seves
limitacions. I sempre haurien d’anar destinats al pagament de les activitats
que no calgui protegir pel seu valor patrimonial.
Com a conclusió seria
bo que qui faci els ajustos econòmics a la baixa hagi planificat com els fa i
en quina direcció. Els analistes diuen que la crisi no és qüestió d’un any i no
sembla que haguem tocat fons, així que fer mesures precipitades i de caràcter
anual només farà endarrerir, en el millor dels casos, l’aplicació d’unes
decisions professionals, entenimentades i ben meditades sobre la qüestió.
Llarga vida al
patrimoni de Festa Major i Santa Tecla!
Article publicat al Fogall 2012
Podeu llegir el fogall i descarregar-vos-el aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada