1 any doble

Ja fa un any que la Cinta va començar a néixer. Li va costar primer unes setmanetes de més i la vam haver d'empènyer. I el part va durar una estona llarga. Però bé, finalment va arribar, el dia 3 a les 6 i 12, com una càbala.
El moment més emotiu va ser, sense dubte, quan la Tecla va conèixer sa germana. Era com si es tanqués el cercle. I ja no han parat d'emocionar-me. La Cinta té molt de caràcter i ens renya si no li agrada alguna cosa. És bona menjadora, però les nits encara no les dorm senceres. I la Tecla té una paciència infinita amb ella...


I aquesta és la primera cançó que va sentir la Cinta, la Jota de les plegadores d'aulives, (" y el padre cantando!)

Que dels teus ulls hi surt foc,
vaiga Cinteta no em mires,
que dels teus ulls hi surt foc.
Del dia que vas mirar-me
que està bullint lo meu cor.

Dalt de la rama més alta,
aquí estic dalt de la rama,
dalt de la rama més alta.
Si collint, collint, caïa,
ai, que Sant Antoni em valga!

Aquí dalt de tot m'estic,
collint aulivetes fargues;
aquí dalt de tot m'estic.
Face rogatives, mare,
perquè no caigue son fill.

L'has de pujar a poc a poc,
l'escala d'aquesta vida;
l'has de pujar a poc a poc,
que si la puges de pressa
cauràs al primer escaló.

Felicitats filla.