dimarts, 16 de juliol del 2013

I com és que no et dius Carme?

Processó de les barques en honor a la mare de Déu del Carme. Sitges, 2009, Josep Maria Alegre

Aquesta pregunta l'he sentida centenars de vegades. Al principi me la prenia una mica ofensivament, com si anés en contra del meu nom. Ara he arribat a la conclusió que no tinc resposta. No sé perquè em dic Joana, suposo que per decisió dels meus pares, però no m'hagués importat dir-me Carme.
Processó de les barques en honor a 
la mare de Déu del Carme. Sitges,
2008, Josep Maria Alegre
Avui és el dia de la Mare de Déu del Carme i fa 35 anys que, enmig d'una de els onades de calors més fortes del segle passat, vaig néixer. Així que avui faig 35 anys.

Estic molt contenta de fer-los. Sempre he pensat que els 35 serien la meva edat d'encaixar amb el món, i crec que ho he encertat bastant. Els que em coneixeu sabeu que sovint he tingut pressa per viure la vida, que m'agrada ser la primera i no deixar la feina per fer. Per això sempre he pensat que era més vella que la resta de gent de la meva generació. I ara ja em comencen a agafar. No tots, alguns seran Peter Pans eterns, però la majoria ara ja tenen les mateixes dèries vitals que jo.

Així que per mi és una alegria fer 35 anys envoltada de molta gent que estimo, que em fan la vida emocionant i feliç, sobretot el meu àngel i el meu altre jo, que a més a més l'omplen de significat.
El regal de les meves filles

Gràcies a tots els que m'esteu felicitant per les xarxes. Molt lluny d'allunyar-me físicament de les persones com alguns inexperts vaticinen, avui gràcies a aquests mitjans em trobo molt a prop d'aquells que estimo.

Al vespre sortiran les barques per tot el litoral mediterrani. Sortiran a passejar una petita imatge de la mare de Déu, guarnides amb banderoles i tocant les sirenes. Una festa senzilla que la gent contempla des de la voreta del mar, sense més entreteniment que mirar el mar durant uns instants com passen i tornen les barquetes. I llençaran flors al mar, com una ofrena a la naturalesa i a tots els que dediquen la vida i fins i tot la perden, al mar.



1 comentari:

Isabel Baixeras ha dit...

La devoció a la Marededéu és antiga, molt antiga: el culte a la feminitat invoca la fertilitat i, per tant, la perpetuació de la família, i de l'espècie. De la mateixa manera que la verge del Rocio - la de les marismes del Guadalquivir- té els mateixos monyos, corones, collars i argolles que les deesses púniques, la verge del Carme, tot i el seu aspecte morigerat i prerafaelita, és una Tanit fenícia. Ho delata el sacrifici de corones de flors llençades a l'aigua. És eivissenca, mediterrània...