Un any a l'ANC

Concert per la llibertat Camp Nou 29 de juny de 2013. Foto arxiu ANC

Ara que ja sóc fora de la representació de l’Assemblea Nacional Catalana m'agradaria explicar el meu punt de vista sobre alguns processos interns dels que se n’ha parlat molt. Amb aquest article no vull donar una mala imatge de l’entitat, sinó al contrari. Considero que tots són processos normals i lògics en una organització molt jove i amb una voluntat de transversalitat demostrada. La complexitat i la riquesa de l’ANC és el mateix que produeix els malentesos i disfuncions. I cap d’aquests casos representen tampoc l’entitat, que jo crec molt millor representada pels milers socis i simpatitzants que estan organitzats arreu del país i que treballen com formiguetes sota un objectiu clar i comú, la independència. Per això  aquests comportaments no són un cas generalitzat. La gent que està involucrada en aquests afers no són molts,  segurament no arriben a una cinquantena, i estem parlant d’una entitat de més de 13000 socis de ple dret.

Vull descriure el meu propi resum dels casos més "famosos" que hem passat en l'anterior secretariat, per si a algú li pot servir de guia (jo quan m'ho torno a llegir em torno a perdre, la cosa és complicada).

Anirem per punts:

Assemblea Constituent al Palau Sant Jordi. Foto arxiu ANC

1-      Sobre el cas Palau Sant Jordi. Quan es va organitzar l’assemblea constituent del Sant Jordi hi va haver disputes sobre la presa de decisions i l’augment exagerat de pressupost que va significar l’acte respecte el pressupost previst pel secretariat. Després de l’acte el tresorer va demanar que es fes una auditoria per deixar tots els moviments clars i sense dubtes (ai las, el dubte ja era entre nosaltres i cap auditoria podria solucionar-ho!) Un cop feta aquesta auditoria es va encarregar a una comissió instructora de dins el Secretariat Nacional que s’encarregués d’estudiar l’auditoria i els fets per veure si s’havien de demanar responsabilitats. Aquesta primera comissió va arribar a la conclusió que no hi havia causes penables, però que hi havia hagut mala gestió per part dels organitzadors directes de l’acte. El secretariat va considerar que aquesta instrucció no havia estat feta amb prou garanties i va encarregar un informe a una altra comissió instructora externa pensant que seria més neutral. Aquesta comissió va arribar més o menys a les mateixes conclusions i va ser feta pública a tots els socis de ple dret mitjançant correu electrònic just abans de les eleccions al Secretariat Nacional. Tal i com es desprèn , durant els dies previs a l’assemblea constituent del Sant Jordi es van prendre un seguit de decisions d’última hora que van suposar la triplicació del pressupost per l’acte acordat pel secretariat nacional d’aleshores. Els instructors reconeixen que l’esdeveniment va ser un èxit (amb un mètode d’avaluació poc professional pel meu gust) però la gestió econòmica de l’esdeveniment va ser un desastre. De totes maneres conclou que en cap cas hi va haver mala fe ni malversació dels diners de l’assemblea i que el balanç comptable de l’acte al final va ser positiu, ja que els ingressos van suportar aquest augment de despeses.

Reunió del Secretariat Nacional al "Centru" de Vila-seca

2-      Sobre el cas de les esmenes 2012. Aquest és més senzill. Imagineu-vos una comissió feta per unes 7 persones de les quals només van treballar 4 i amb centenars de correus electrònics amb centenars d’esmenes per transaccionar i amb un període de temps insuficient. La paraula clau és caos. En aquest procés es perden algunes esmenes, es dubta sobre el text aprovat, etc. Precisament es perden (vol dir que no són votades, o que havien estat acceptades però al final no constaven, per exemple) unes esmenes del senyor Eusebi Carnicero*. Aquest posa una denúncia que es tramitada per una comissió instructora dins del Secretariat Nacional que conclou que efectivament hi va haver caos en el procés d’esmenes i que per tant la gent que va ser-ne responsable (evidentment la gent que hi va treballar efectivament i no els que van fer constar el seu nom però no van tocar feina) s’ha de sancionar amb inhabilitació de diverses durades.

3-      El procés de les esmenes 2013. Entre els 13000 socis hi ha de tot. Alguns d’ells són aficionats a el joc de les organitzacions, i van aconseguir que s’obrís un nou període per refer els documents fundacionals de l’ANC just un any més tard de crear-los i votar-los, camuflant el motiu del procés de canvi en una necessitat d’adequar els documents a les noves característiques de l’organització i arreglar els errors tècnics. La comissió d’esmenes es col·lapsa altra vegada i arriba un moment que les decisions que pren no són acceptades per la majoria del Secretariat Nacional que acaba presentant una esmena de retorn a gairebé tots els canvis. Per mi hi ha un error clar del procés aprovat en el Secretariat, que no preveia que els canvis presentats per la comissió d’esmenes havien de ser ratificats pel Secretariat Nacional, que a última hora era qui proposava el document base. Aquest error fa que s’enviï un missatge molt contradictori a les territorials i que ningú en quedi content. La presidenta i el vicepresident tanquen el tema en una súplica durant l’assemblea general de Girona a votar una opció determinada. El fet que qualsevol soci pogués presentar totes les esmenes que cregués oportunes va col·lapsar un procés que, ben fet, hauria permès adequar millor els documents a problemes i discussions reals de l’entitat. Alguns d’aquests problemes, com l’encaix de Mallorca a l’ANC, van quedar immersos en una mena de guerra que no tenia res a veure amb les esmenes en sí, sinó entre els que no volien perdre temps repassant centenars d’esmenes i els que creien que era necessari fer-ho. 

Assemblea General Girona. Foto arxiu ANC

4-      Eusebi Carnicero. Vull parlar d’aquest nom perquè és un clar exemple. No és l’únic, però potser és el més significatiu. Aquest senyor  ha presentat diverses denúncies durant l’any 2012-2013. De fet si fem un buidatge dels ordres del dia dels plenaris del Secretariat Nacional podem veure el seu nom apareix en més de la meitat de les reunions. Amb això no acuso a ningú, el fet que una sola persona pugui col·lapsar el funcionament de tota una entitat de 13.000 socis diu molt poc de l’organització d’aquesta. 

5-      El procés electoral no podia arribar sense polèmica. Ja ningú volia ser de la Junta Electoral, tothom havia après la lliçó de què et podia passar després de currar moltíssimes hores en un procés com aquest, així que es va crear una Junta amb poca gent que van haver de ser substituïts i dimitits a mig procés. El temps dels terminis del RELEC com sempre inasumibles. Mentrestant la pressió anava pujant amb fets com la creació d’un grup de Facebook on es parlava obertament i de vegades amb informacions veraces i de vegades inventades o manipulades, de candidats a les eleccions; la filtració immediata de qualsevol correu electrònic que s’enviava de manera privada als membres del Secretariat (privat no vol dir confidencial, però comunicativament no és el mateix un correu intern i personal que un de públic). Uns quants socis es van organitzar per presentar impugnacions a les candidatures després de la publicació de la llista provisional. També vam tenir tot de correus falsos fent campanya per uns i altres. Tot va desembocar en la proposta d’una mediació o un arbitratge extern per mirar de baixar la tensió. La mediació va fallar (una vegada més es veu la generositat d’alguns) i l’arbitratge va dir que per tal que es produïssin les eleccions s’havien d’enviar als socis els documents que afectaven alguns candidats i així es va fer.  Finalment el dia de les eleccions la majoria de socis que van anar a votar ho van fer en contra dels impugnadors i denunciadors, i ho van fer a favor de la presidència i el seu equip de treball, format bàsicament pels organitzadors de la marxa i l’11S2012, la secretaria i l’equip de comunicació, i després una victòria clara de l’equip de treball on es presentaven la majoria dels candidats i també els impugnats.

Conclusions:

• A l'ANC hi ha molta gent estupenda. Les característiques de l'entitat han fet proeses inimaginables fa un parell d'anys. Ni tan sols quan l'any passat vam començar a dissenyar la marxa cap a al independència ens podíem imaginar que tothom respondria tan bé. Tant tant que es fan actes on es poden fer fotografies precioses com aquesta de Sitges:

  

  Sitges encén l'estelada, 22 de juny de 2013. Foto arxiu ANC Sitges

    
•  A l’ANC, com a tot arreu però potser en major concentració, hi ha alguns hipermotivats que no respecten la feina i els errors dels companys i creuen tenir la veritat absoluta de tot. No són la majoria, al contrari, la majoria no estan per tonteries i tenen molt clar l’objectiu. Ara bé, el joc d’organitzacions i d’ofenses personals ha paralitzat en bona part el funcionament del Secretariat Nacional 2012-2013. Molt poca generositat per part de la majoria i molta desconfiança entre companys. També algunes actituds molt poc ètiques, com els membres del Secretariat Nacional que no van treure el cap a més de 3 reunions en tot l’any i que després s’han tornat a presentar per tenir el vot assegurat.
•  A l’ANC hi ha mil·lions d’hores dedicades, però poca professionalitat, però això és intrínsec a la mateixa entitat i part de la seva riquesa. Tots aprenem el que no sabem fer.
• A les territorials també hi ha molts problemes, sobretot deguts també a malentesos i a hipermotivats. Per sort la gestió local dels assumptes fa que no transcendeixin i que s’acabin solucionant d’alguna manera, tot i que les solucions no sempre són justes ni les millors per l’organització. Tenim una comissió deontològica completament saturada de casos de denúncies locals.
• Segurament hi ha interessos dins l'ANC, però jo, digueu-me tonta, no he acabat de veure quins són. Més aviat semblen lluites d’honor personal. I deixeu-m’ho dir amb un to molt masculí. Hi ha opinions que diuen que dins l’organització hi ha infiltrats unionistes, però jo no els he sabut veure, em sembla que en tenim prou amb els orgulls interns dels independentistes.
• Hi ha certa voluntat d’un sector de que l’ANC no prosperi  atacant-ne la convivència i augmentant la sensació de desconfiança entre companys difonent informacions personals, confidencials i, moltes vegades, falses . Sospitosament alguns dels contraopinadors sobre l’ANC no són socis ni simpatitzants. Alguns fan servir identitats falses. Es dediquen sovint a difamar i filtrar informació a mitges i tendenciosament. D’alguna manera estan organitzats i semblen respondre a un objectiu. No tenen molt poder però utilitzen les xarxes i internet per la seva estratègia de crear confusió. El fet que molts d’aquests individus siguin propers a SI fa un mal favor a aquesta organització política, on hi ha molta gent vàlida que està treballant fort i colze a colze amb el projecte.
• Durant aquest any m’ha semblat que el fet que tots aquests orgulls personals estiguessin litigiant-se en el Secretariat Nacional era una tortura per mi i molts, però era un bé molt gran pel país.
•  A la majoria dels socis no els interessen tots aquests moviments i diverses vegades han votat neutralitzant aquests sorolls de fons, segurament injustament pel que s’anava a votar, però com a resposta (és el cas de les eleccions al SN o de les esmenes en l’AGED de l’abril).
• Cal sortir més al carrer per veure la salut real de l’ANC, l'única entitat capaç d’organitzar una cadena humana de 400 Km, amb una organització territorial que molts voldrien i que pot ser de gran utilitat per la lluita per la independència, la resistència de la societat civil a la campanya pel NO i segurament també pel restabliment de la pau social després d’aconseguir-la.

  

  Presentació de la cadena humana Via Catalana. Foto arxiu ANC