La primavera

El dia s’ha espatllat. Fa dies que se m’espatlla tot. Estic neguitosa. No sé què tinc, però em falta alguna cosa. I em sento malament de sentir-me malament. Suposo que ets tu, com sempre. En aquesta època sempre tornes i em desestabilitzes. Però les obligacions no em deixen respirar per poder pensar amb claredat. Bé, com que ja tinc l’experiència dels altres anys esperarem que passi un temps. Després, amb la calor, tot em torna a semblar millor. Perfecte? No, perfecte no ho podré trobar mai.