Fa 7 anys i 2 dies

La veritat és que en aquella època tot era diferent. O potser no era tan diferent. Era diferent la elecció i el començament en alguns casos, ja que ara, en principi, la gent es casa enamorada. Però després tot devia ser igual, t’acostumes a la convivència i acabes fent família amb la persona amb qui et cases. Amb el després sí que hi ha una diferència important, en el cas que la convivència no funcionés no hi havia volta enrera. Ara sí, de fet és tan fàcil que molts no arriben a superar els 2 anys de matrimoni. Però, si l’enamorament és passatger, perquè som monògams amb una sola parella de per vida? No seria més fàcil tenir-ho clar de bon començament? Però la resposta és clara. S’han de protegir els fills fins que es fan grans i això vol dir molts anys (actualment la mitjana són 30 anys?!). Bé, tot aquest optimisme és per dir-vos que fa 7 anys que vaig fer una festa multitudinària per celebrar que el Joan i jo estàvem enamorats i a més vaig endevinar la persona amb qui millor conviuria. Ara tenim una filla preciosa i m’he fet sitgetana d’adopció i he conegut gent estupenda. I tot això és una reflexió. Aquí us ho deixo. Petonets.