diumenge, 21 de setembre del 2008

ELs gegants


La vida es torna fum
i l'amor balla que balla.
"Sortim al carrer, gegant"
"Sortim al carrer, geganta"
"Parla'm baix, baixet, ben baix,
quan toquin totes les gralles".
"Quan puguis acosta't a mi,
i fes veure que només balles".
"Mira'm als ulls, gegant".
"Mira'm als ulls, geganta".

David Jou


No la trobeu una poesia adorable? De fet és un estracte fet a mida d'una poesia més llarga que parla dels cubanitos que vam triar per posar-la al programa de Santa Tecla. M'encanta, la trobo plena d'emoció i passió.

Te la dedico a tu. Sí, sí, a tu! A tu que estàs llegint aquestes línies.

;)

Petó gegant