Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fos
afluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal

No sé si és perquè és una dona o perquè jo hi connecto. Quan llegeixo a la Maria Mercè Marçal em sembla com si ho hagués escrit jo (cosa de la qual no em veig capàç ni en tinc necessitat, creieu-me).

Petó viu