Ressaca emocional

L'Oriol passant per sota la taula
El Siscu al fons, la Lluïsa i la Vinyet

El Franchu. la Mònica i el Joan

El Fali, l'Adela i en Gari, i al fons l'Isidret, pregoner 2008

El president, en Ramon, amb ulleres molt modernes

Fa tant dies que no escric que no sé ni com posar-m'hi. La veritat és que el bloc de Festa Major m'ha absorvit tota la meva dedicació internauta. Però a part de ser membre de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, continuo sent persona. Espero que després del 23 de setembre això estigui més clar, perquè la veritat és que m'he trobat tan a gust amb els meus companys treballant per la Festa que ja gairebé no sé viure sense ells! Què feia jo abans?

Doncs res, només volia expressar on estic ara. El problema del cul va malament, a veure com s'acaba. Però jo passo del tema i tiro endavant amb festa i més festa. M'encanten els meus amics i coneguts nous, per Festa Major vaig tenir moments d'eufòria màxima. Després he anat de baixa. Segurament per això de la ressaca. És exactament com em trobo, amb ressaca emocional. Quan fa dies que no veig als meus companys m'agafa un baixon, com si tingués ressaca. No us ha passat mai? És que em compartit emocions molt intenses! I ara, que encara no s'ha acabat perquè queda Santa Tecla, jo només penso que ja s'acaba. Que he de tornar a la vida normal. Que he d'anar a treballar i he de tornar fer que la feina m'interessi (això serà el més difícil!).

Bé, prometo escriure més aviat.

Un petó per tots, però sobretot pels meus companys de comissió preferits! Us estimo!

(Les fotografies son del sopar amb el pregoner 2008. Comissió i família)