Perquè no em dic Carme?

Gràcies als meus pares per posar-me Joana enlloc de Carme, un símbol més de la contracorrent. Fa 30 anys em van parir a la Creu Roja, al migdia, el dia que feia més calor de l'ultima meitat de segle 20. Després, al vespre, devien sortir les barques del Serrallo a fer la processó, com cada any, com fa centenars d'anys. Jo no ho recordo, però la tradició té això, saps que tot ha sigut abans que tu i que seguirà sent després de tu. Avui, quan vegi les barques a Sitges, veuré el mateix mar que es veu des del balcó dels meus pares, la mateixa aigua que fa 30 anys portava les barques. I a sobre la Mare de Déu del Carme, com una carícia. I després només la pedra, clavada als genolls.

Tinc molta sort de tenir-vos i per això us estimo tant!