Nous consells científics per a l'alimentació dels nadons

(imatge extreta del lloc web Bebés y más)

Ja fa uns anys, quan la meva filla petita tenia 6 mesos (ara ja té 5 anys), em vaig dedicar a estudiar què hi havia de cert en les estrictes normes que, segons els pediatres del sistema públic de salut, s'havien de seguir per introduir els aliments als nadons. Tots recordareu que durant molts anys el gluten no es podia introduir fins als 7-8 mesos, el peix blau finsa l'any, i una llarga norma estricta, però moltes vegades contradictòria quan comparaves entre pediatres. El meu post de fa quasi 5 anys concloïa que hi havia molt poca evidència científica i de vegades evidències contradictòries, que donessin suport a la introducció tardana dels aliments, i sobretot del gluten. Podeu llegir el meu article aquí.

(imatge extreta del blog Tu mundo con mis patas)

Al mes de maig d'aquest any l'Agència de Salut Pública va incorporar canvis substancials a les recomanacions d'alimentació de nens de 0 a 3 anys (podeu descarregar el document aquí). El més sorprenent és que el nou document admet que "la introducció estricta d'aliments estava relacionada amb el risc d'al·lèrgies i d'algunes malalties d'alimentació" però que "no hi ha evidència científica" sobre la relació entre "la forma d'introduir els aliments i l'aparició de les al·lèrgies".

Així doncs el meu article de recerca bibliogràfica senzilla ja anava per bon camí.

Per actualitzar-lo he trobat un article de la revista Pediatrics de 2013 on fan un estudi clínic sobre al·lèrgies alimentàries que conclou el mateix. És important no introduir altres aliments abans del 4 mesos d'edat del nen i introduïr-los durant la lactància materna.

(imatge extreta del lloc web Edúkame)

I el que sembla impossible és que la gent es sorprengui de veure un pediatra que diu coses amb sentit comú com Carlos González (si us interessa el que pensa del tema podeu veure aquesta conferència TedX). Això ens diu com de malament tenim enteses les coses.



Jo sempre dic que tenim un o dos fills, tres a molt estirar però estem fets per tenir-ne com a mínim 10. Els que en teniu més d'un i sabeu com canvien les coses quan ja tens experiència, us imagineu com deu ser quan tens el 6è o 7è? Doncs això, que en tenim pocs i no n'arribem a saber prou i necessitem que ens aconsellin i si ve d'un metge ens ho creiem (cosa que sempre hauríem de fer d'altra banda). Però el que sí que tenim és instint i sentit comú, i crec que en el cas de la criança la majoria de vegades és el millor consell.