dilluns, 14 de juny del 2010

Sobre les consultes sobre la independència de Catalunya


Ja fa dies que aquest tema està en el centre de la meva activitat. Durant aquests dies he pogut parlar molt del tema, he discutit amb gent molt diversa i he fet les meves reflexions i m’agradaria traspassar-vos-en unes quantes.
La primera consideració és sobre la finalitat de les consultes. La finalitat última no és demostrar que podem mobilitzar gent que no es mobilitza ni tan sols per votar en unes eleccions oficials. La finalitat és portar el tema del dret de l’autodeterminació al carrer. El dret a l’autodeterminació no és un sinònim de la independència, i això tothom ho hauria de tenir clar. El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans de la UNESCO. És el dret que tenim com qualsevol altre poble, o grup humà de persones, a decidir el seu futur com a conjunt. Però la decisió pot ser la independència o qualsevol altra, entre elles la no-modificació de la situació actual. Per comentar un cas curiós, l’enquesta més gran mai feta sobre el tema, realitzada per la UOC, demostrava que els espanyols (sense els catalans) pensaven en un 80% que tots els pobles haurien de tenir el dret a l’autodeterminació. En canvi, Només un 40% dels mateixos enquestats responien afirmativament a la pregunta “En el cas concret de Catalunya, creieu que ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític?”. O sigui, els espanyols creuen amb els drets humans i la democràcia àmpliament, però quan ens toca a nosaltres exercir-la ja no n’estan tan segurs.
Una de les preguntes del carrer dels darrers dies, i evidentment recurrent en els temps de crisi que corren, ha estat... “i qui ho paga això?” Doncs ningú, això es fa des de la societat civil. Sitges Decideix és una entitat sense ànim de lucre que ha recollit donacions voluntàries per tal de fer la campanya.
Finalment vull explicar-vos que significa per mi la consulta de diumenge. La consulta del dia 20 de juny és una festa. Una festa del poble, del nostre poble. Una festa per tots aquells que volen sortir a celebrar-ho. En cap cas serà una derrota pels que no voldran sortir a celebrar-ho. És una lluita que només pot tenir victòria.
Personalment valoraré (i valoro) cadascuna de les persones que col·laboren tan en l’organització com en les votacions. En cap cas valoraré les persones que no han sortit de casa, pitjor per ells, s’hauran perdut la festa. I és important que ho pensem així. La pressió mediàtica i política ens obliga a valorar l’abstenció, quan els polítics no ho fan mai! En aquest cas la notícia no serà l’abstenció, serà que milers de persones sortiran al carrer per reconèixer el dret a l’autodeterminació del nostre poble. Molts això ho faran malgrat estar sota pressions mediàtiques i polítiques molt importants, ho faran individualment, com a part del nostre poble que creu que tots junts podem fer coses. Celebrarem que podem canviar les coses, que no han de ser sempre igual. I per això animo la gent a anar a votar, per fer un toc d’atenció al sistema, per afirmar que tant sí com no, el poder d’una democràcia és del poble i el poble és qui el delega!
Per tot això, us recomano a tots que penseu una estona amb el sentit de la consulta, que no us deixeu acovardir per les pressions mediàtiques i polítiques, que celebreu la democràcia amb tots nosaltres, que estarem encantats de compartir la festa amb tothom, tant amb els que decidiu anar votar com amb els que decidiu, al final, no votar. Però feu el que feu, feu-ho per decisió activa, no per desconeixement i molt menys per por.