De moment s'ha acabat el tema, però de quina manera! Ahir tenia hora per operar-me del que m'havien diagnosticat com a tal. Però... us escric ben asseguda a la cadira.
Al final no em van operar. Va ser com una obra de teatre còmica. Vaig anar allà després de 8 hores sense menjar ni beure res, em vaig esperar 3 hores i finalment em van donar una habitació. Em vaig posar la bata ridícula dels hospitals i al cap d’una altra hora em van portar cap al quiròfan estirada en una camilla com si no pogués caminar. Allà vaig esperar-me una altra hora, mentre operaven un altre noi del mateix mal que m’ho havien de fer a mi. Una infermera em va posar una via i al cap d’una estona va sortir el cirurgià a mirar-me. Em va mirar el quiste i em va dir que no tenia res! A mi em va agafar un atac de riure, segurament degut a la fluixera que tenia després de 12 hores de dejuni, i li vaig fer explicar. L’home em deia que se m’havia absorvit i que podia ser que no em sortís més, i el que és el pitjor, que ell no sabia què fer-me. Que si jo volia em trauria uns trossets de pell per profilaxis, però que quiste no me’n podia treure cap perquè no el veia. Jo mig rient li vaig dir que jo no volia res, que decidís ell, i ell em va dir que si se’m tornava a infectar ja hi aniria, que sempre hi era a temps. Vaig passar-me la resta de l’estona rient i quasi plorant, perquè no em podia creure tot aquell muntatge perquè el cirurgià no m’havia mirat abans! Total, que em va donar l’alta i me’n vaig anar cap a casa. Ara tinc hora pel dia 18 amb el cirurgià de consultes externes a veure si està d’acord amb aquesta decisió.
Apa, siau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada