Carnestoltes

A Sitges el Carnaval comença enmig dels nervis de tot un poble el dijous gras quan arriba Carnestoltes. Després de l'Arribo tots els que hem pogut trobar cangur (i alguns amb la prole penjant, hehehe) cap a les entitats a fer la millor Xatonada de l'any. A la Xatonada de dijous gras si respira un ambient molt especial, nerviós, ansiós i molt, molt alegre. Al Palau ja fa uns anys que la Mercè i l'Oriol ens amaneix el xató amb un espectacle d'una qualitat desproporcionada de temàtica cabaretera que tan bé s'adiu amb aquestes dates.

Ahir l'arribo va ser molt especial. S'havia de fer molta cua i la veritat és que a primera hora em va fer molta mandra, així que vam anar a la fragata a veure la presentació de la Reina del Carnaval. No va estar mal, poc pretensiós i amb molt bons i joves ballarins i ballarines i sense gens de parafernàlia. Potser el que menys interès despertava era el moment de presentar una reina que la majoria del públic tampoc coneixia de res i que a primer cop d'ull he de dir que em va semblar extremadament prima, però cadascú és com és.

Al tornar cap al Cable ja estàvem més animats i com que vam trobar amics per fer tabola mentre feiem cua doncs ens vam animar a posar-nos els últims d'aquella cua. S'ha de dir que al llarg de la tarda vam anar trobant gent que havia desertat després de llarga estona fent cua i molts estaven una mica molestos. Però allà, a aquella hora la gent estàvem molt relaxats. Una música carnavalera ens acompanyava a ballar mentre preniem una beguda i unes patates del xiringuito fent-nos passar d'aqeusta manera el fred que encara queda de la siberiana (afortunadament molt poc, ja). Després d'uns 45 minuts fent cua, que comparat amb les cues de Portaventura on us recordo que es paga una entrada substanciosa és pecata minuta, ens va tocar entrar. Al Miramar hi havia uns mossos vestits d'època que ja ajudaven a predisposar la gent a rebre el que els donessin. Una joguina senzilla però preciosa recordan el Mico amb platerets que és la mascota de la colla Xispun i una gotet amb cava i la gent ja reiem i xerràvem a punt per començar el passatge. Dins al Miramar la presentació: tot de familiars del Carnestoltes, anomenat Carles Torres, posaven veu i farciment als personatges que ens trobarem pels carrers i rues aquests dies. Tot això amb un guarniment de l'espai espectacular, exposició de tots els carnestoltes i de tot de coses importants per al Carnaval. Fora esperaven els de markatú, fent broma de la seva totilocalització festiva i unes cosidores tancades en una gàbia per espècies rares cosien els vestits del carnaval sitgetà. A la part estreta del carrer sortien de la finestra un fardo i una noia amb plumes (una mica fardo, també, això ho havia de dir) que es deien educadament tot de retrets de les seves respectives maneres de veure el Carnaval. Un cop davant de la biblioteca tots a dalt de la barqueta per fer un trànsit fins a davant l'ajuntament. Dues carrosses simbolitzaven els organitzadors més importants d'aquesta festa, el Prado i el Retiro i allà un grup ben caricaturitzat de Caribe Ranci feien un ball que... vaig trobar força sincronitzat si ho comparem amb alguns dels parons del Cap de la Vila. Dins l'ajuntament després d'algun accident i acompanyat per uns músics excel·lents, ja vam conèixer el nou Carnestoltes 2012. El personatge va fer unes dècimes a mode de predicot molt ben trabades, una foto de família i tot seguit va defallir. En aquell moment ens van fer fora acompanyant els músics i a l'altra porta de l'ajuntament ens esperaven uns músics boijos que ens esborraren la memòria amb les seves notes.

Tot plegat amb un aire festiu, d'humor sa, gens esplendorós però espectacular. Un molt bon resultat per un pressupost i una societat d'època de crisi. I segurament amb aquest sistema més gent ha conegut els diferents personatges que no pas quan allà baix a la Fragata morts de fred sentim per megafonia unes històries difícils d'entendre amb uns personatges que apareixen lluuuuuuny...

Felicitats nois, em va agradar. Hi havia una mica de truc, jo sabia abans d'entrar (i de fet va ser el motor principal per fer la cua) qui era la persona que estava sota el personatge i em mereixia respecte, simpatia i amor, així que estava força segura de que m'agradaria. Felicitats per l'elecció també. Em va semblar entendre per la visita posterior al Palau (d'on és la fotografia que il·lustra l'article) que el Carnestoltes o Carles Torres, parlava amb dècimes sempre! Això promet!

Ara queden aquelles rues interminables que diuen que les fan més aviat, però llargues ho seran igual. I les corredisses per disfressar els nens, i les festes a les entitats... i tot allò que també ens fa com som. Ja espero dimecres de cendra...

Visca el Carnaval i visca Sitges!