Com un ocell a les mans d'un infant,
tan insegura
com un ocell de niu a les mans d'un infant,
la meva veu a les vostres mans.
Insisitiu a voler posseir la bellesa
i heu perdut el tacte de les coses delicades.
Les vostres mans són dures com un rostoll
i teniu dits desiguals i gruixuts;
debades l'aigua de la meva veu
hi cau com una pluja.
Transmesa constantment,
tothora renovada,
la bellesa és el vostre patrimoni,
però vosaltres estimeu
absurdament el risc
o la peresa, trista i rutinària,
d'una llar de cartó.
Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:
fugiu del cristianisme de les coses,
paganitzeu de nou tots els afectes,
car per assolir la bellesa
us heu de despullar de prejudicis
i viure amb els ulls ben oberts
i amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de llum.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada