Li faig el salt?

Sempre he tingut la sensació de fer-li el salt a la meva filla amb la ciència. Quan estic al laboratori en un d’aquells moments que crec que arreglaré el món, em sento molt malament pensant que estic descuidant els de casa meva. La veritat és que no és fàcil, perquè totes dues coses són molt passionals. Però amb l’ajuda d’una família estupenda i d’una bona connexió a internet tot és possible i fins i tot tenir moments de felicitat en tots dos sentits, encara que n’hi ha un que sempre és més agraït, la Tecla.

Aquesta sensació d'estar fent-li el salt també la tinc quan estic fent altres coses. Quan vaig al teatre i la deixo amb els avis, quan faig coses a l'Agrupació i no la puc tenir amb mi... Això de ser mare lliga molt. De fet és com un enamorament però amb una dosi molt gran de responsabilitat.

Tinc sort de tenir una bona família que m'ajuda a educar-la i cuidar-la, assolint un equilibri entre la meva vida de mare i la meva vida personal i professional. Espero que ho estigui fent bé, com a mínim sé que ho estic fent de la millor manera que sé.

De vegades m'agradaria engegar-ho tot a rodar. Anar a les festes on hi ha ambient i d'on moltes vegades he de marxar abans d'hora, anar a la perruqueria els dissabtes enlloc d'intentar estar sempre amb ella, fer nous amics i poder cuidar-me dels vells amics, que em fa molta falta..., poder escollir lliurement on treballar i millorar el meu currículum professional,... Però què hi farem. Així ho vaig triar fa quatre anys i vaig establir aquesta prioritat. Ara ja és massa tard per tirar enrera i tampoc ho vull.

No us negaré que tenir un fill tan jove té una part negativa. Els amics, que normalement en aquell moment ni pensen en la procreació, t'aïllen poc a poc (alguns tan ràpid que no els he tornat a veure). A tots ells els vull dir que soc mare, però continuo necessitant-los. Potser no tinc tan de temps per pensar amb ells, però afectivament els necessito. Tampoc us guardo cap rencor, la vida és com és i les circumstàncies de vegades ens uneixen i de vegades ens separen.

Tot això és simple melanconia. No em feu cas. O feu-me'n si voleu. És cosa vostra.

Potser serà que faig el salt a la ciència, als amics i fins i tot al Joan amb la Tecla?

Un petó sincer per tots

Jo