divendres, 7 de desembre del 2007

El quist sacre (o el gra al cul) (2)

Us torno a escriure sobre el meu quist. Amb els antibiòtics em va marxar la infecció i la inflamació. Ara pràcticament no me'l noto, però hi és. M'han quedat uns petits bonys en aquella zona on comencen les galtes del cul. Les meves peripècies amb els metges han concluit en una llista d'espera per a l'operació del quist. No és molt gran (segons el cirurgià) i no està infectat i per tant el millor és operar-lo i treure'l. Quan el treuen poden deixar la ferida oberta o la poden tancar. Encara no sé què faran. Bé, la qüestió és que ja tinc hora per l'anestesista i segurament al febrer em tocarà operar-me.
Durant tot aquest temps he estat buscant bibliografia sobre l'origen d'aquest quist. Malgrat que hi ha una teòria d'origen embrionari i per tant congènit, la més acceptada és que s'adquereix, o sigui que és una part de la dermis que es pessiga i acaba quedant-se a l'interior fins que s'infecta.
Us seguiré explicant les peripècies.

Ei! Colònia catalana afectada de quists sacres, deixeu algun comentari! Tots els fòrums que he trobat són en castellà! Fem País, home!

Records a tots.

1 comentari:

Roser ha dit...

Hola!
M'ha anat bé llegir els teus escrits, els he trobat de casualitat quan intentava informar-me del tema.
Fa un parell de setmanes que em feia mal la part de dalt del cul, vaig anar al metge i sense ni mirar-s'ho (només va palpar) em va dir que era un cop i que em prengués desinflamatoris. Ahir però, de cop em va començar a sortir sang marronosa i vaig veure que allò no era un cop sinó un quist que s'havia rebentat. Avui he anat d'urgències (es festiu) i sense cap mirament m'ho han obert i m'han posat una gaça iodada, m'ha fet un mal horrorós! i ara mateix escric d'empeus per no veure les estrelles. El més fotut és que demà tinc un examen mati i tarda asseguda i no sé quan aniré a fer les cures... espero que duri el menys possible aquest dolor i no haber-me d'operar ja que tinc PÀNIC als metges sobretot quan tenen un bisturí a les mans... tan de bo tingui aquesta sort.
Gràcies pels escrits.

*ROSER