Som una nació

Ja ha arribat el desembre. El temps passa volant! No he escrit més perquè tenia poca cosa a dir.
Avui hi ha la manifestació a Barcelona pel dret a decidir. Espero que hi hagi molta gent i que com a mínim els que hi siguem ens sentim part d'un poble que vol canviar la inèrcia de les coses i millorar. Segurament el govern de Madrid se n'enfotarà de nosaltres, com sempre, ja hi estem acostumats. Però sota de la seva rialla burleta m'agradaria veure-hi una mica de nerviosisme pel descobriment de que som més dels que ells es pensen i som capaços de movilitzar-nos. És com un toc d'atenció. Es veritat que en les generals ho tenim difícil, amb un PSC que representa gairebé exclusivament el PSOE i l'antipprisme. Però res és impossible. Potser si els PSC perd vots a Catalunya els hi obligui a pactar i a última hora seria possible que el PSOE perdés per culpa de Catalunya. Potser seria el millor. Que s'adonin que no ens deixem comprar sense donar res a canvi. El que ha passat amb les infrastructures ha sigut molt greu. Un cas així amb les rodalies de París és motiu de vaga general i revolució al carrer. Nosaltres tenim seny. Però sobretot tenim resignació.
Doncs això, espero que la resignació doni pas a la veu del poble, amb seny, però forta i contundent. Tenim el dret a decidir perquè som una nació, i així ho ha d'entendre la resta del món. Som una nació més enllà de la nostra història. Som una nació perquè volem ser-ho i amb això n'hi ha prou. I a més som una nació perquè els españols no volen tractar-nos bé. En el fons són ells els que atien el nacionalisme.
Salut, Independència i República!