Ratapenada

La pilota rebota a la paret
tornant-me totes les vides de gat,
Fins a set vegades el diafragma
vomita l’aire viciat pels pulmons.

Intento pensar-te ple de nafres
quan ja és massa tard.
Ara la sentor de la sang
em fa rebotar a la paret.

Vampirejo dins la cova
on el mil•limetrat ordre
dels calçotets plegats al calaix
recorda tot el que som.

M’he trencat les dents
i els llavis se m’enfonsen.
Sort que la sang fregida
no s’ha de mastegar.

Eulàlia Aymat

Ja fa temps que tinc aquests versos. Són d'una gran amiga meva que es diu Eulàlia i es fa dir Baronessa. Mira, són el que són.