dijous, 1 de maig del 2008

El gat


Com el simple traç del dibuix d'un nen. Tot és així de senzill. Només cal que t'ho proposis i ho pots fer tot. Us estimo i no pot ser que no ens ho diguem més sovint. No sé perquè busco noves complicitats, si les que tinc són estupendes.
Molts petons a tots els que m'estimeu.
Ah! Deixeu algun comentari, coi!

2 comentaris:

Jordi Alfonso ha dit...

El meu gat de botero!!!! doncs si ens hauriem de fixar més sovint amb ells...els més petits... no és que ho facin fàcil, potser és la edad lo que fa que ho veiguem tot més complicat... dir t'estimo no en té res de díficil no?

Petons de colors des del cul de Catalalunya...un cul cada vegada més sec!!! jejejeje.
T'estimo JUanilla!!!!! des de sempre, llastima que hi haigui una nena amb trenetes que m'esta robant lo "corasson"....

Jordi. Trencant barreres. Les de la distància. Les dels 30 ja estan a terra ... cauran t'ho juro XDDD.

Anònim ha dit...

Jo t'estimo molt, bufona!!!
No sé qué faria sense tú, que sempre em fas costat i m'entens.
M'ajudes a no tenir por de la vida, que de vegades ens dóna revesos.
Gràcies per èsser sempre aquí.